OncoCUP Dx – Test de diagnòstic per càncer d’origen desconegut

Visió general

OncoCUP Dx és una solució innovadora, no invasiva, precisa, rendible i validada, especialment desenvolupada per ajudar en el diagnòstic del càncer d’origen desconegut així com per a la confirmació del mateix. També té usos potencials per a la monitorització del tractament, pronòstic i per a la vigilància davant recidives.

OncoCUP Dx calcula el risc a partir d’una puntuació que s’obté de diversos biomarcadors del pacient (principalment marcadors tumorals així com de certa informació clínica del mateix).

 

 

Click here to download the brochure in PDF format.

 

Marcadors tumorals

Els marcadors tumorals són substàncies alliberades per les cèl·lules tumorals, que entren al torrent sanguini o altres fluids biològics i són útils per al diagnòstic, pronòstic i monitorització del tractament en diferents tipus de càncer.

La majoria dels marcadors tumorals no són específics de cap tipus de càncer i les diferències entre les malalties benignes i malignes són quantitatives (per exemple, els pacients amb tumors epitelials tendeixen a tenir nivells significativament més alts d’aquests marcadors tumorals que els pacients sense malignitat).

En l’actualitat, existeixen més de 20 paràmetres ben coneguts que són àmpliament considerats com a marcadors de tumors, com el PSA ―relacionat amb el càncer de pròstata―, el CA 15.3 ―relacionat amb el càncer de mama―, el CA 125 i la HE4 ―tots dos relacionats amb càncer de ovari―, el CEA i el CA 19.9 ―ambdós relacionats amb diferents tipus de càncer gastrointestinal (càncer colorectal, gàstric i pancreàtic)―, o la NSE i la ProGRP ―ambdues relacionats amb el càncer de pulmó―.

No obstant això, hi ha una varietat de factors que poden afectar l’exactitud dels marcadors tumorals ja que fan augmentar els seus nivells sense presència de malignitat. La raó principal són les malalties benignes, encara que també poden afectar diferents interferències tècniques.

En aquest sentit, la Societat Espanyola de Bioquímica Clínica i Patologia Molecular, Comissió de Biomarcadors del Càncer, va establir els Criteris Barcelona, 4 criteris que busquen ajudar a distingir i valorar correctament els resultats dels marcadors tumorals i reduir el nombre de Falsos Positius (FP):

  1. Avaluació de les concentracions sèriques dels marcadors tumorals.
  2. Descartar patologies benignes com a principal font de falsos positius.
  3. Recomanació de seguiment si els marcadors tumorals llancen resultats moderats (Zona Gris/Indeterminat).
  4. Eliminació d’interferències tècniques.

Mesures estadístiques en proves de diagnòstic

Desafortunadament, l’ús de marcadors tumorals en la rutina presenta també altres problemes, com ara baixa sensibilitat en etapes primerenques o inexistència d’un marcador tumoral específic per a cada tumor maligne. No obstant això, la combinació de 2 o més marcadors tumorals llança millors resultats, especialment en etapes avançades.

En aquest sentit, la combinació de diversos marcadors tumorals ―així com la inclusió d’informació de la història clínica del pacient en els càlculs―, utilitzant algoritmes complexos amb múltiples variables, dóna com a resultat una major sensibilitat i especificitat: això és el que hem batejat com MBDAA (de l’anglès, Multiple Biomarkers Disease Activity Algorithms).

La sensibilitat d’un test de diagnòstic és el percentatge de positius reals que s’identifiquen correctament, i l’especificitat és la proporció de negatius veritables que es classifiquen correctament. Les dues variables estan estretament unides entre si i donen una idea de l’exactitud d’aquest test.

Un test que identifiqui correctament tots els veritables positius com positius, però que tingui molts falsos negatius tindria una sensibilitat del 100%, però una baixa especificitat. Per exemple, la sensibilitat mesura el nombre de tumors malignes que s’identifiquen correctament com càncer, mentre que l’especificitat mesura el nombre de tumors no malignes que s’identifiquen correctament com benignes. Una alta sensibilitat significa menys càncers diagnosticats com benignes i una alta especificitat significa menys tumors benignes diagnosticats com malignes.

A més, el valor predictiu positiu (VPP) és el nombre de veritables positius correctament identificats sobre el total de positius reals. Una prova amb molts falsos positius tindrà un VPP baix. D’altra banda, el valor predictiu negatiu (VPN) és el nombre de negatius veritables correctament identificats sobre el total de negatius reals. Un alt valor VPN vol dir que molt pocs positius veritables van ser incorrectament identificats com negatius.

Tots aquests paràmetres diferents es poden representar junts en un gràfic que es coneix com a corba ROC (de l’anglès, Receiving Operator Curve), on es mostren millors resultats amb corbes que tendeixen a acostar-se a la cantonada superior esquerra de la imatge (100% de sensibilitat i 100% d’especificitat).

Corba ROC

La corba ROC del test OncoCUP Dx ―basat en el recompte combinat dels marcadors tumorals AFP, CA 15.3, CA 19.9, CA 72.4, CA 125, CEA, CYFRA 21-1, HE4, NSE, ProGRP, PSA, fPSA, SCC i S100; diferents comorbiditats, així com altres dades de 5.456 pacients consecutius (ajustats posteriorment mitjançant troballes d’altres investigacions)―, mostra unes capacitats de diagnòstic realment interessants: 82,4% de sensibilitat i 98,1% d’especificitat.

Com funciona

Com tots els tests MBDAA de BIOPROGNOS, OncoCUP Dx està disponible online a través d’un accés segur a la nostra plataforma Cloud. Com a solució al núvol, OncoCUP Dx està dissenyat per ser utilitzat en modalitat Software as a Service (SaaS), és a dir, sense instal·lació, sense actualitzacions periòdiques, amb baix cost total d’adquisició, així com sense costos de manteniment.

D’aquesta manera, els doctors o els tècnics de laboratori tan sols han d’omplir el formulari online amb els valors obtinguts prèviament dels pacients (dades personals, comorbiditats, valors dels marcadors tumorals així com la informació d’estil de vida del pacient) i prémer en el botó Enviar per obtenir el risc de tenir càncer.

Fulls de comanda

Per facilitar la feina, els doctors poden descarregar-se i omplir el formulari de comanda del test OncoCUP Dx d’una manera ràpida i fàcil ―amb totes les dades necessàries per a un càlcul òptim del risc ja detallats―.

lung-cancer-report-sample

Premi aquí per descarregar-se el full de comanda d’OncoCUP Dx per a pacients masculins en format PDF.

Informe final

Després que els doctors introdueixin les dades del pacient en el formulari online, l’aplicació presenta els resultats en una pantalla separada, permetent la seva conversió a document PDF per descarregar o enviar per correu electrònic.

Premi aquí per descarregar-se l’informe en format PDF.

L’informe inclou dues seccions principals: Informació del pacient i Resultat. En la primera es mostren totes les dades del pacient introduïdes prèviament per al seu seguiment. La segona inclou: Resultats, que indiquen si els nivells dels marcadors tumorals estan dins del rang de normalitat o no; Risc, amb una barra de puntuació que mostra la probabilitat de tenir càncer; Comentaris, creats dinàmicament per ajudar els doctors i als professionals de la salut a entendre d’una manera fàcil com s’han detectat falsos positius (com nivells de marcadors tumorals sospitosos de presència de càncer, però que en considerar les altres variables en conjunt, no es corresponen amb troballes malignes); i, finalment, les Conclusions, amb recomanacions que suggereixen la presència de càncer, repetir el test en 4 setmanes (pel risc moderat, és a dir, aquells casos en què els nivells dels marcadors tumorals són superiors a la normalitat però en els que no està clar ser d’alt risc), o repetir el test en 1 any per als resultats de baix risc.

Cal tenir en compte que l’informe final està orientat tan sols per a professionals de la salut ―no per pacients―, ja que OncoCUP Dx ha estat dissenyat com “una eina per ajudar els professionals de la salut en el diagnòstic de càncer”, i certificat amb aquesta finalitat per la DECLARACIÓ DE CONFORMITAT CE (Directiva de Dispositius Metges 93/42/CEE, Classe I, Regla 12).

Declaració de conformitat CE

Des del 17 de maig de 2017 (quan es va llançar la versió 1.0), OncoCUP Dx posseeix la Declaració de conformitat CE que certifica que ha estat avaluat per complir amb alts requisits de seguretat, salut i protecció ambiental.

Premi aquí per descarregar-se la DECLARACIÓ DE CONFORMITAT CE d’OncoCUP Dx en format PDF.

Aquesta declaració certifica la prova OncoCUP Dx per tot l’Espai Econòmic Europeu (EEE).

A més, també hi ha altres dos avantatges importants que atorga el marcatge CE, tant a les empreses com als consumidors en l’EEE:

  • Les empreses tenen la garantia que els productes que disposen del marcatge CE poden comercialitzar-se a tot l’EEE.
  • Els consumidors tenen la garantia que es disposa del mateix nivell de salut, seguretat i protecció mediambiental en tot l’EEE.

Usos i propòsits d’OncoCUP Dx

OncoCUP Dx ha estat desenvolupat per:

  • Confirmar o descartar malignitat en resultats obtinguts anteriorment amb altres proves, com ara tomografia computada (TC) o imatges de ressonància magnètica (IRM), gràcies a una major sensibilitat i especificitat que els procediments d’imatge.
  • Ajudar als doctors a predir el comportament del càncer i la seva resposta al tractament, així com les possibilitats de recuperació d’una persona.
  • Guiar en les decisions de tractament (ajudar a decidir si s’ha d’afegir immunoteràpia després de la cirurgia i/o radioteràpia); monitorització de la teràpia (els doctors poden usar els canvis en la presència o quantitat d’un o més marcadors tumorals per avaluar com el càncer està responent al tractament); així com predir o monitoritzar possibles recidives (la detecció de canvis en els valors dels marcadors tumorals en controls seriats pot ser part del pla de seguiment, el que pot ajudar a detectar una recurrència abans que altres mètodes).

La ciència darrera d’OncoCUP Dx

Investigacions de referència

  1. Bayo J., Castaño M. A., Rivera F. and Navarro F. (2017). “Analysis of blood markers for early breast cancer diagnosis”. Clin Transl Oncol. Springer. DOI: 10.1007/s12094-017-1731-1
  2. Best J., Bilgi H., Heider D., Schotten C., Manka P., Bedreli S., Gorray M., Ertle J., van Grunsven L. A. and Dechêne A., “The GALAD scoring algorithm based on AFP, AFP-L3 and DCP significantly improves detection of BCLC Early Stage”. Georg Thieme Verlag KG. DOI: 10.1055/s-0042-119529
  3. Reichl P., Fang M., Starlinger P., Staufer K., Nenutil R., Muller P., Greplova K., Valik D., Dooley S., Brostjan C., Gruenberger T., Shen J., Man K., Trauner M., Yu J., Fang Gao C. and Mikulits W. “Multicenter analysis of soluble Axl reveals diagnostic value for very early stage HCC”. Int. J. Cancer: 137, 385–394 (2015) VC 2014 UICC. DOI: 10.1002/ijc.29394
  4. Molina, R., Marrades R. M., Auge J. M., Escudero J. M., Vinolas N., Reguart N., Ramirez J., Filella X., Molins L. and Agusti A. (2016). “Assessment of a Combined Panel of Six Serum Tumor Markers for Lung Cancer.” Am J Respir Crit Care Med 193(4): 427-437. DOI: 10.1164/rccm.201404-0603OC
  5. Molina, R., Auge J. M., Escudero J. M., Filella X., Foj, L., Torné A., Lejarcegui J., Pahisa J. “HE4 a novel tumour marker for ovarian cancer: comparison with CA 125 and ROMA algorithm in patients with gynaecological diseases.” Tumour Biol, 2011. 32(6): p. 1087-95. PMCID: PMC3195682
  6. Santotoribio J.D., Garcia-de la Torre A., Cañavate-Solano C., Arce-Matute F., Sanchez-del Pino M.J., Perez-Ramos S. “Cancer antigens 19.9 and 125 as tumor markers in patients with mucinous ovarian tumors.” EJGO European Journal of Gynaecological Oncology. PMID: 27048105
  7. Shaikh N. A., Memon F., Samo R. P. “Tumor markers; efficacy of CA-125, CEA, AFP and Beta-HCG. An institutional based descriptive & prospective study in diagnosis of ovarian malignancy.” Professional Med J 2014;21(4):621-627. PDF
  8. Sørensen S. S., Mosgaard B. J. “Combination of CA 125 and CEA can improve ovarian cancer diagnosis.” DANISH MEDICAL BULLETIN. Dan Med Bul 2011;58(11):A4331. November 2011. PDF
  9. Salami S. S., Schmidt F., Laxman B., Regan M. M., Rickman D. S., Scherr D., Bueti G., Siddiqui J., Tomlins S. A., Wei J. T., Chinnaiyan A, Rubin M. A., Sanda M. G. “Combining Urinary Detection of TMPRSS2:ERG and PCA3 with Serum PSA to Predict Diagnosis of Prostate Cancer.” Urol Oncol. 2013 July ; 31(5): 566–571. DOI: 10.1016/j.urolonc.2011.04.001
  10. Molina, R., Bosch X., Auge J. M., Filella X., Escudero J. M., Molina V., Sole M. and Lopez-Soto A. (2012). “Utility of serum tumor markers as an aid in the differential diagnosis of patients with clinical suspicion of cancer and in patients with cancer of unknown primary site.” Tumour Biol 33(2): 463-474. DOI: 10.1007/s13277-011-0275-1
  11. Trapé, J. and Molina R. (2006). “Aspectos generales de los marcadores tumorales.” JANO 1620: 45-48. PDF
  12. Molina R., Filella X., Trapé J., Augé J. M., Barco A., Cañizares F., Colomer A., Fernandez A., Gaspar M. J., Martinez-Peinado A., Pérez L., Sánchez M., Escudero J. M. (2013). “Principales causas de falsos positivos en los resultados de marcadores tumorales en suero.” Sociedad Española de Bioquímica Clínica y Patología Molecular. Comisión de Marcadores Biológicos del Cáncer. PDF

Altres investigacions relacionades

  1. Abdelmoniem S, Zaki E, Imam H, Badrawy H, Ali S, Maximous D. Diagnostic value of a panel of tumor markers as a part of a diagnostic work-up for ascites of unknown etiology – Open Journal of Gastroenterology – 2012. DOI: 10.4236/ojgas.2012.23020
  2. Briasoulis E, Pavlidis N. Cancer of Unknown Primary Origin. Department of Medicine/Oncology Unit, Ioannina University Hospital, Ioannina, Greece. The Oncologist 1997;2:142-152. DOI: 10.1.1.484.4291
  3. Duffy, M. J. (2010). “Clinical Utility of Tumor Markers: What the Guidelines Recommend.” Journal of Laboratory Diagnostics 46(3): 281-291. PDF
  4. Duffy, M. J. and P. McGing (2010). Guidelines for the use of Tumour Markers. PDF
  5. Fizazi K, Greco F, Pavlidis N, Daugaard G, Oien K, Pentheroudakis G. Cancers of unknown primary site: ESMO Clinical Practice Guidelines for diagnosis, treatment and follow-up – Annals of Oncology – 2015. DOI: 10.1093/annonc/mdv305
  6. Furrukh M, Burney I.Cancer of Unknown Primary Site: Not All is Lost! JBR Journal of Clinical Diagnosis and Research – 2015. DOI: 10.4172/2376-0311.1000115
  7. Hemminki K, Bevier M, Hemminki A, Sundquist J. Survival in cancer of unknown primary site: population-based analysis by site and histology. Ann Oncol. 2012;23(7):1854-63. PMID: 22115926
  8. Hemminki K, Ji J, Sundquist J, Shu X. Familial risks in cancer of unknown primary: tracking the primary sites. J Clin Oncol. 2011;29(4):435-40. DOI: 10.1200/JCO.2010.31.5614
  9. Mayeux, R. (2004). “Biomarkers: potential uses and limitations.” NeuroRx 1(2): 182-188. DOI: 10.1602/neurorx.1.2.182
  10. Medicine, T. A. f. c. B. L. (2013). RECOMMENDATIONS AS A RESULT OF THE ACB NATIONAL AUDIT ON TUMOUR MARKER SERVICE PROVISION. PDF
  11. NICE Clinical Guidelines, No. 104. Diagnosis and management of metastatic malignant disease of unknown primary origin. Clinical Guideline. Evidence Review. National Collaborating Centre for Cancer (UK); 2010 Jul. PMID: 22259823
  12. Novakovic, S. (2004). “Tumor markers in clinical oncology.” Radiology and Oncology 38(2). PDF
  13. Perez, E. O. and M. I. Aceituno Azaustre (2014). “Utilidad clínica de los marcadores tumorales.” Revista Médica de Jaén(4): 2-12. PDF
  14. Perkins, G. L., E. D. Slater, G. K. Sanders and J. G. Prichard (2003). “Serum Tumor Markers.” American Family Physician 68(6): 1075 – 1082. PDF
  15. Sharma, S. (2009). “Tumor markers in clinical practice: General principles and guidelines.” Indian J Med Paediatr Oncol 30(1): 1-8. PMCID: PMC2902207
  16. Stieber, P., R. Hatz, S. Holdenrieder, R. Molina, M. Nap, J. von Pawel, A. Schalhorn, J. Schneider and K. Yamaguchi (2006). Practice Guidelines And Recommendations For Use Of Tumor Markers In The Clinic. National Academy of Clinical Biochemistry Guidelines for the use of tumor markers in Lung Cancer. PDF
  17. Sturgeon, C. (2002). “Practice guidelines for tumor marker use in the clinic.” Clin Chem 48(8): 1151-1159. PMID: 12142367
  18. Sturgeon, C. M., E. P. Diamandis, B. R. Hoffman, D. W. Chan, S. L. Ch’ng, E. Hammond, D. F. Hayes, L. A. Liotta, E. F. Petricoin, M. Schmitt, O. J. Semmes, G. Söletormos and E. van der Merwe (2009). National Academy of Clinical Biochemistry Laboratory Medicine Practice Guidelines for use of tumor markers in clinical practice: quality requirements. DOI: 10.1373/clinchem.2007.094144
  19. Sturgeon, C. M., M. J. Duffy, B. R. Hoffman, R. Lamerz, H. A. Fritsche, K. Gaarenstroom, J. M. G. Bonfrer, T. Ecke, H. B. Grossman, P. Hayes, R.-T. Hoffmann, S. P. Lerner, F. Lohe, J. Louhimo, I. Sawczuk, K. Taketa and E. P. Diamandis (2010). USE OF TUMOR MARKERS IN LIVER, BLADDER, CERVICAL, AND GASTRIC CANCERS, The National Academy of Clinical Biochemistry. PDF
  20. Sturgeon, C. M., B. R. Hoffman, D. W. Chan, S. L. Ch’ng, E. Hammond, D. F. Hayes, L. A. Liotta, E. F. Petricoin, M. Schmitt, O. J. Semmes, G. Soletormos, E. van der Merwe, E. P. Diamandis and B. National Academy of Clinical (2008). “National Academy of Clinical Biochemistry Laboratory Medicine Practice Guidelines for use of tumor markers in clinical practice: quality requirements.” Clin Chem 54(8): e1-e10. DOI: 10.1373/clinchem.2007.094144
  21. Trape, J., G. Gurt, J. Franquesa, J. Montesinos, A. Arnau, M. Sala, F. Sant, E. Casado, J. M. Ordeig, C. Bergos, F. Vida, P. Sort, A. Isava, M. Gonzalez and R. Molina (2015). “Diagnostic Accuracy of Tumor Markers CYFRA21-1 and CA125 in the Differential Diagnosis of Ascites.” Anticancer Res 35(10): 5655-5660. PMID: 26408739
  22. Trape, J., R. Molina, F. Sant, J. Montesinos, A. Arnau, J. Franquesa, R. Blavia, E. Martin, E. Marquilles, D. Perich, C. Perez, J. M. Roca, M. Domenech, J. Lopez and J. M. Badal (2012). “Diagnostic accuracy of tumour markers in serous effusions: a validation study.” Tumour Biol 33(5): 1661-1668. DOI: 10.1007/s13277-012-0422-3
  23. Trapé Pujol, J. and R. Molina Porto (2006). “Aspectos generales de los marcadores tumorales.” JANO 1620: 45-48. PDF