Càncer de pròstata

Visió general

El càncer de pròstata s’origina quan les cèl·lules de la glàndula prostàtica (que es troba tan sols en els homes i la seva principal funció és generar part del líquid que forma el semen), comencen a créixer incontrolablement.

La pròstata és un òrgan que està sota de la bufeta i davant del recte, i la grandària sol canviar amb l’edat: en homes joves és aproximadament de la mida d’una nou, però a mesura que s’envelleix aquesta es pot anar engrandint.

Alguns càncers de pròstata poden créixer i propagar-se ràpidament, però la majoria creix lentament. De fet, diferents estudis en autòpsies mostren que molts homes d’avançada edat (i fins i tot els homes joves), que van morir per altres causes, també presentaven un càncer de pròstata silent i que no va donar cap tipus de símptoma o signe (en la majoria dels casos , ni ells ni els seus metges coneixien de la seva existència).

El càncer de pròstata és el càncer més comú en els homes als Estats Units després del càncer de pell. És la segona causa de mort per càncer en els homes. El càncer de pròstata passa més sovint en homes afroamericans que en homes blancs. A més, els homes afroamericans amb càncer de pròstata tenen més probabilitats de morir a causa de la malaltia que els homes blancs amb càncer de pròstata.

Tipus de càncer de pròstata

Hi ha diversos tipus de càncer de pròstata, però gairebé tots són del tipus principal:

  • Adenocarcinoma: tipus de càncer de pròstata que es desenvolupa a partir de les cèl·lules de la glàndula (les cèl·lules que produeixen el líquid de la pròstata que s’agrega al semen)

Altres tipus de càncer que també comencen a la pròstata són:

  • Sarcomes
  • Carcinomes de cèl·lules petites
  • Tumors neuroendocrins (que no siguin carcinomes de cèl·lules petites)
  • Carcinomes de cèl·lules de transició

Factors de risc

Tot i que encara no es comprenen en la seva totalitat les causes que originen el càncer de pròstata, se sap que hi ha diversos factors que podrien incrementar el risc d’un home de contreure’l.

En aquest sentit, els factors de risc àmpliament acceptats per la comunitat mèdica per al càncer de pròstata inclouen:

  • Edat
  • Raça
  • Geografia
  • Antecedents familiars
  • Canvis genètics

Altres factors de risc amb un efecte menys clar inclouen:

  • Dieta
  • Obesitat
  • Tabaquisme
  • Exposició laboral
  • Inflamació de la pròstata
  • Malalties de transmissió sexual
  • Vasectomia

Símptomes i signes

El càncer de pròstata en etapes inicials, en general, no sol produir símptomes, però els càncers de pròstata més avançats de vegades poden causar símptomes, com:

  • Problemes en orinar (flux urinari lent o feble, o freqüència urinària, especialment a la nit)
  • Presència de sang en l’orina
  • Problemes per obtenir una erecció (disfunció erèctil)
  • Dolor als malucs, esquena (columna vertebral), pit (costelles) o altres àrees
  • Debilitat o entumiment a les cames o els peus
  • Pèrdua del control de la bufeta

Prognosi

En les etapes primerenques (estadis I i II), on no hi ha signes que el càncer s’hagi propagat fora de la pròstata, la taxa relativa de supervivència a 5 anys és gairebé del 100%. Afortunadament, gairebé 4 de cada 5 càncers de pròstata se solen detectar en aquesta etapa inicial. Sempre que el càncer s’hagi disseminat des de la pròstata fins a les àrees properes (estadis III i IV), la taxa relativa de supervivència a 5 anys també és gairebé del 100%. En canvi, en etapes més avançades (estadi IV), on el càncer ja s’ha disseminat a ganglis limfàtics distants, ossos o altres òrgans, les possibilitats de sobreviure en els propers 5 anys són més o menys del 28%.

Diagnòstic de càncer de pròstata

IMPORTANT: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER ÉS DE VITAL IMPORTÀNCIA JA QUE UN CÀNCER DIAGNOSTICAT A UNA ETAPA PRIMERENCA ―ABANS QUE HAGI CRESCUT MASSA O S’HAGI PROPAGAT A ALTRES ZONES DEL COS―, TÉ MAJOR PROBABILITAT DE SER TRACTAT AMB ÈXIT. PER CONTRA, SI EL CÀNCER S’HA DISSEMINAT A ALTRES ÒRGANS, EL SEU TRACTAMENT ES FA MÉS DIFÍCIL, I GENERALMENT LA PROBABILITAT DE SUPERVIVÈNCIA ÉS MOLT MÉS BAIXA.

Com es pot apreciar en el següent gràfic, en el càncer de pròstata, com en molts altres càncers, presenta una mortalitat substancialment més alta en pacients on la malaltia es diagnostica en una etapa més avançada o si aquesta ja s’ha metastatitzat a altres òrgans.

Font: Programa SEER (de l’anglès, Surveillance, Epidemiology and End Results) de l’Institut Nacional del Càncer dels EUA.

Estat de l’art

Actualment, el diagnòstic de càncer de pròstata es realitza mitjançant una biòpsia de pròstata (una prova per extreure petites mostres de teixit de pròstata i examinar-les amb un microscopi).

Per realitzar aquesta biòpsia de pròstata, s’insereix una agulla fina a través del recte (biòpsia transrectal), a través de la uretra o mitjançant l’àrea entre l’anus i l’escrot (perineu), sent la primera la més comuna. Posteriorment, les mostres de teixit preses durant la biòpsia s’examinen a la recerca de cèl·lules canceroses.

La biòpsia de pròstata se sol dur a terme quan es realitza una prova de PSA i es troben alts nivells d’antigen prostàtic específic en la sang, o després que en un examen rectal digital es detecti una pròstata anormal o un embalum.

Desafortunadament, els nivells de PSA també s’eleven quan el pacient presenta hipertròfia benigna de pròstata (BPH), infart prostàtic, prostatitis o infeccions del tracte urinari.

A més, alguns procediments urològics també tenen efecte en el nivell de PSA, com ara:

  • Examen rectal
  • Massatge de pròstata
  • Resecció transuretral (el test PSA ha de realitzar-se després d’almenys 6 setmanes)
  • Biòpsia de pròstata (el test PSA ha de realitzar-se després d’almenys 6 setmanes)
  • Ecografia prostàtica
  • Cistoscòpia

De manera similar, després de l’aplicació de teràpia hormonal, el PSA no sempre reflecteix el comportament del tumor, ja que l’administració de medicació antiandrógena pot causar baixos nivells de PSA en presència d’enfermetat residual.

A més, una biòpsia de pròstata pot presentar els següents inconvenients:

  • Infeccions: això és una cosa comuna en homes amb prostatitis no diagnosticada, encara que en general, prendre antibiòtics abans de la biòpsia evita que es desenvolupi aquesta infecció.
  • Sagnat a la uretra o la bufeta: això pot causar una ampolla de sang (hematoma), incapacitat per orinar o la necessitat d’orinar amb freqüència.
  • Sagnat del recte: si el procediment realitzat és una biòpsia transrectal, es pot experimentar un petit sagnat pel recte durant 2 a 3 dies després de la biòpsia.
  • Reacció al·lèrgica als medicaments anestèsics utilitzats durant la biòpsia.

Revolució diagnòstica

Aquí és on el nostre test OncoPROSTATE Dx pot ajudar en ser una solució de diagnòstic innovadora, no invasiva, precisa i rendible, basada en una simple anàlisi de sang que pot detectar el càncer de pròstata amb un 81,7% de sensibilitat i un 98,2% d’especificitat, mentre que redueix de manera molt significativa el nombre de falsos positius i falsos negatius típics d’altres procediments de diagnòstic.

Si desitja més informació sobre el nostre test MBDAA per al diagnòstic del càncer de pròstata, premi el següent botó:

 

OncoPROSTATE Dx