Càncer colorectal

Visió general

El càncer colorectal (també anomenat càncer de còlon o càncer de recte, depenent d’on comencen, encara que sovint s’agrupen perquè tenen moltes característiques en comú), és un càncer que comença en el còlon o el recte. Aquestes dues parts formen l’intestí gros. La major part de l’intestí gros està format pel còlon, un tub muscular d’aproximadament 1 metre i mig de llarg, que absorbeix l’aigua i la sal de l’aliment restant després de recórrer l’intestí prim. El material de rebuig que queda després de passar pel còlon s’introdueix en el recte (els 15 cm. finals del sistema digestiu), on s’emmagatzema fins que surt del cos a través de l’anus.

La majoria dels càncers colorectals comencen com un creixement en el revestiment intern del còlon o recte anomenat pòlip. Alguns tipus de pòlips poden convertir-se en càncer al llarg dels anys, però no tots els pòlips es converteixen en càncer. La possibilitat de convertir-se en càncer depèn del tipus de pòlip.

Els 2 tipus principals de pòlips són:

  • Pòlips adenomatosos (adenomes): pòlips que de vegades es converteixen en càncer (a causa d’això, els adenomes es denominen afeccions precanceroses).
  • Pòlips hiperplàsics i pòlips inflamatoris: pòlips que són més comuns, però en general no són precancerosos.

La displàsia, una altra condició precancerosa, és una àrea en un pòlip o en el revestiment del còlon o recte on les cèl·lules es veuen anormals (però no com les veritables cèl·lules canceroses).

Tipus de càncer colorectal

El 95% dels càncers colorectals s’originen en cèl·lules que formen glàndules que produeixen mucositat per lubricar l’interior del còlon i el recte. Quan els metges parlen sobre el càncer colorectal, gairebé sempre parlen d’aquest tipus:

  • Adenocarcinomes: tipus de càncer que constitueix més del 95% dels càncers colorectals. Aquests càncers comencen a les cèl·lules que formen glàndules que produeixen mucositat per lubricar l’interior del còlon i el recte.

D’altra banda, altres tipus de tumors menys comuns també poden començar en el còlon i el recte, com:

  • Tumors carcinoides: tipus de càncer que comença a partir de cèl·lules especialitzades en la producció d’hormones a l’intestí.
  • Tumors de l’estroma gastrointestinal (GIST): tipus de tumors que s’originen en cèl·lules especialitzades en la paret del còlon anomenades cèl·lules intersticials de Cajal i que en alguns casos no són canceroses (benignes). Aquests tumors es poden trobar arreu del tracte digestiu, però és inusual trobar-los al còlon.
  • Limfomes: tipus de càncer de les cèl·lules del sistema immunològic que generalment comencen en els ganglis limfàtics, però també poden començar en el còlon, el recte o altres òrgans.
  • Sarcomes: tipus de càncer que pot començar en els vasos sanguinis, capes musculars o altres teixits connectius a la paret del còlon i el recte. Per cert, els sarcomes del còlon o recte són rars.

Factors de risc

Els investigadors han trobat diversos factors de risc que podrien augmentar la probabilitat que una persona desenvolupi pòlips colorectals o càncer colorectal, sent els més rellevants:

  • Edat
  • Antecedents personals de pòlips colorectals o càncer colorectal
  • Antecedents personals de malaltia inflamatòria intestinal (MII)
  • Antecedents familiars de càncer colorectal o pòlips adenomatosos
  • Tenir un síndrome hereditari
  • L’origen racial i ètnic
  • Tenir diabetis tipus 2

A més, també s’han detectat vincles entre la dieta, el pes, l’exercici i el risc de càncer colorectal. La majoria dels factors relacionats amb l’estil de vida vinculats amb el càncer colorectal són:

  • Tenir sobrepès o obesitat
  • La inactivitat física
  • Certs tipus de dietes
  • Fumar
  • Consum excessiu d’alcohol

Símptomes i signes

El càncer colorectal podria no causar símptomes immediatament, però si ho fa, la majoria d’ells són causats més sovint per malalties diferents del càncer colorectal, com infeccions, hemorroides o síndrome de l’intestí irritable.

Alguns dels possibles símptomes i signes poden incloure:

  • Un canvi en els hàbits intestinals, com diarrea, restrenyiment o estrenyiment de la femta, que dura més que tan sols uns pocs dies
  • Una sensació de que necessita tenir un moviment intestinal que no s’alleugi en fer-ho
  • Sagnat rectal
  • Sang a la femta, que pot fer que es vegi fosc
  • Rampes o dolor abdominal (ventre)
  • Debilitat i fatiga
  • Pèrdua de pes involuntària

A més, els càncers colorectals sovint poden sagnar en el tracte digestiu. Encara que de vegades la sang es pot veure en la femta o fer que es vegi més fosca, sovint la femta es veu normal. Però amb el temps, la pèrdua de sang pot acumular-se i portar a un baix recompte de glòbuls vermells (anèmia). De vegades, el primer signe de càncer colorectal és una anàlisi de sang que mostra un recompte baix de glòbuls vermells.

Prognosi

La taxa de supervivència en el càncer colorectal està relacionada amb l’etapa en què es troba el tumor i la seva localització. Els tumors que es desenvolupen en el recte són més propensos a ser més letals que els que es desenvolupen en el còlon. A més, la principal diferència pot notar-se entre les etapes inicials i avançades. La taxa de supervivència relativa a 5 anys per a les persones amb estadi I de càncer colorectal és d’aproximadament el 90%, i es troba entre el 80% i el 50% a l’estadi II depenent de si és IIA o IIB, respectivament. El mateix passa en l’etapa III, on la taxa de supervivència relativa a 5 anys per a l’etapa IIIA és aproximadament 80% i 50% en l’etapa IIIB. Els càncers de còlon que s’han disseminat a altres parts del cos sovint són més difícils de tractar i tendeixen a tenir una perspectiva més deficient. Els càncers de còlon metastàtics o en estadi IV tenen una taxa de supervivència relativa de 5 anys d’aproximadament l’11%. No obstant això, sovint hi ha moltes opcions de tractament disponibles per a les persones amb aquesta etapa de càncer.

Diagnòstic de càncer colorectal

IMPORTANT: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER ÉS DE VITAL IMPORTÀNCIA JA QUE UN CÀNCER DIAGNOSTICAT A UNA ETAPA PRIMERENCA ―ABANS QUE HAGI CRESCUT MASSA O S’HAGI PROPAGAT A ALTRES ZONES DEL COS―, TÉ MAJOR PROBABILITAT DE SER TRACTAT AMB ÈXIT. PER CONTRA, SI EL CÀNCER S’HA DISSEMINAT A ALTRES ÒRGANS, EL SEU TRACTAMENT ES FA MÉS DIFÍCIL, I GENERALMENT LA PROBABILITAT DE SUPERVIVÈNCIA ÉS MOLT MÉS BAIXA.

Estat de l’art

S’han desenvolupat algunes tècniques amb l’objectiu de diagnosticar el càncer colorectal. Aquestes tècniques són la colonoscòpia i les anàlisis de sang, però aquestes presenten algunes limitacions com podrien ser l’estrès en el pacient causat per la inserció del tub o la manca d’especificitat de l’anàlisi de sang. Per aquestes raons, cal desenvolupar nous mètodes per abordar la identificació d’aquest tipus de càncer.