Càncer de cap i coll
Visió general
Càncer de cap i coll és un terme que s’usa per descriure diversos tumors malignes diferents que es desenvolupen en o al voltant del coll, la laringe, el nas, els pits nasals i la boca.
La majoria dels càncers de cap i coll són carcinomes de cèl·lules escamoses. Aquest tipus de càncer comença en les cèl·lules planes i escamoses que formen la capa prima de teixit en la superfície de les estructures al cap i el coll. Directament sota d’aquest revestiment, que es diu epiteli, algunes àrees del cap i el coll tenen una capa de teixit humit, anomenada mucosa. Si un càncer es limita a la capa escamosa de cèl·lules, es diu carcinoma in situ. Si el càncer ha crescut més enllà d’aquesta capa de cèl·lules i s’ha mogut cap al teixit més profund, llavors es diu carcinoma de cèl·lules escamoses invasiu.
Si un càncer de cap i coll comença a les glàndules salivals, el tumor generalment es classificarà com un adenocarcinoma, carcinoma quístic adenoide o carcinoma mucoepidermoide.
Tipus de càncer de cap i coll
Hi ha molts tipus de càncers de cap i coll. El seu metge pot dir-li més sobre el tipus que té. Aquests són alguns dels tipus més comuns i com anomenar-los:
- Càncer de cavitat oral: comença a la boca.
- Càncer de l’orofaringe: comença a la part posterior de la boca o la gola.
- Càncer de la cavitat nasal: comença a l’obertura darrere del nas, un espai que s’estén al llarg de la part superior del sostre de la boca i després gira cap avall per unir-se a la part posterior de la boca i la gola.
- Càncer del si paranasal: comença a les obertures al voltant o prop del nas trucades pits.
- Càncer nasofaringi: comença a la part superior de la gola, darrere del nas.
- Càncer de laringe: comença a la caixa de la veu.
- Càncer de la hipofaringe: comença a la part inferior de la gola, al costat i darrere de la caixa de la veu.
El tipus més comú de càncer en l’àrea del cap i el coll es diu carcinoma. Aquests càncers comencen a les cèl·lules que recobreixen totes les parts del nas, la boca i la gola.
Factors de Risc
- Gènere
- Edat
- Raça
- Exposició perllongada al sol
- Infecció pel virus d’Epstein-Barr (VEB)
- Mala higiene bucal i dental
- Inhalants ambientals o ocupacionals
- Consum de drogues, tabac i alcohol
- Mala nutrició vitamínica
- Sistema immunitari debilitat
Símptomes i signes
- Inflamació o dolor que no es cura (el símptoma més comú)
- Taca vermella o blanca a la boca
- Embalum, protuberància o massa a l’àrea del cap o el coll, amb o sense dolor
- Mal de coll persistent
- Mala olor bucal no explicat per la higiene
- Ronquera o canvi en la veu
- Obstrucció nasal o congestió nasal persistent
- Hemorràgies nasals freqüents i/o secreció nasal inusual
- Respiració dificultosa
- Visió doble
- Adormiment o debilitat d’una part del cos a la regió del cap i el coll
- Dolor o dificultat per mastegar, empassar o moure la mandíbula o la llengua
- Mal d’orella i/o mandíbula
- Sang a la saliva o flegma, que és la descàrrega de moc a la boca de les vies respiratòries
- Pèrdua de dents
- Dentadures que ja no encaixen
- Pèrdua de pes inexplicable
- Fatiga
Prognosi
Les taxes de supervivència relativa a 5 anys per als càncers de cavitat oral i faringe (gola) són bàsicament el 83% per al càncer que no s’ha disseminat, 62% per al càncer que s’ha disseminat als ganglis limfàtics propers i el 38% per el càncer que s’ha disseminat a parts distants del cos.
En el cas del càncer de cavitat nasal i el càncer de si paranasal, trobem que les taxes de supervivència a 5 anys són molt similars en els primers passos (I i III), al voltant del 60%. En etapes més avançades (III i IV) aquesta taxa serà variable entre 50% i 35% respectivament.
En el càncer de laringe, en una visió general, en l’etapa I, la taxa de supervivència als 5 anys és del voltant del 90% i en l’etapa II es redueix al 70%. En l’etapa III, al voltant del 60% de les persones sobreviuran, mentre que en l’etapa IV aquesta probabilitat és molt menor, al voltant del 25%.
Diagnòstic de càncer de cap i coll
IMPORTANT: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER ÉS DE VITAL IMPORTÀNCIA JA QUE UN CÀNCER DIAGNOSTICAT A UNA ETAPA PRIMERENCA ―ABANS QUE HAGI CRESCUT MASSA O S’HAGI PROPAGAT A ALTRES ZONES DEL COS―, TÉ MAJOR PROBABILITAT DE SER TRACTAT AMB ÈXIT. PER CONTRA, SI EL CÀNCER S’HA DISSEMINAT A ALTRES ÒRGANS, EL SEU TRACTAMENT ES FA MÉS DIFÍCIL, I GENERALMENT LA PROBABILITAT DE SUPERVIVÈNCIA ÉS MOLT MÉS BAIXA.
Estat de l’art
En el passat, s’han desenvolupat diferents mètodes per diagnosticar la presència de tumors al cap i el coll. Alguns dels procediments més usuals emprats amb aquest propòsit inclouen exàmens físics, endoscòpies, biòpsies i tècniques de diagnòstic per imatges, com ara raigs X, tomografies computeritzades, ressonàncies magnètiques o exploració PET. No obstant això, aquests procediments són inherentment limitats a causa de diverses raons: en primer lloc, poden exercir estrès sobre el pacient; en segon lloc, alguns d’ells poden ser nocius (és a dir, radiografies o endoscòpies) i danyar alguns teixits durant l’examen; i, finalment, aquests procediments afegeixen costos significatius en el transcurs del tractament.