Càncer d’esòfag

Visió general

El càncer d’esòfag és un tipus de càncer en el sistema digestiu, localitzat a l’esòfag (un tub buit fibromuscular que comunica la gola i l’estómac i la seva funció principal és, per tant, el pas dels aliments per a la seva posterior digestió).

En primer lloc, els aliments s’ingereixen i es processen a través de la boca mitjançant la digestió mecànica exercida per les dents i el moviment de la llengua, reforçats per una digestió química realitzada pels enzims salivals. Quan s’ingereix, aquest aliment passa a la faringe i després a l’esòfag, que és un dels primers components del sistema digestiu i del tracte gastrointestinal. L’esòfag està assistit per diversos anells musculars, l’esfínter esofàgic superior i inferior, i les seves funcions consisteixen bàsicament en permetre la ingestió del bolus d’aliments i coordinar amb els músculs esofàgics amb l’objectiu de reforçar les contraccions peristàltiques per portar el bol alimentari fins a l’estòmac.

Els càncers d’esòfag generalment comencen en el revestiment de les cèl·lules escamoses i en les glàndules o teixit columnar a l’esòfag.

Tipus de càncer d’esòfag

Els metges classifiquen el càncer d’esòfag segons el tipus de cèl·lules involucrades, com ara:

  • Adenocarcinoma. L’adenocarcinoma comença a les cèl·lules de les glàndules secretores de moc a l’esòfag. L’adenocarcinoma ocorre amb més freqüència en la porció inferior de l’esòfag.
  • Carcinoma de cèl·lules escamoses. Les cèl·lules escamoses són cèl·lules planes i primes que recobreixen la superfície de l’esòfag. El carcinoma de cèl·lules escamoses ocorre amb major freqüència en el medi de l’esòfag. Aquest és el càncer d’esòfag més prevalent a tot el món.
  • Altres tipus rars. Les formes rares de càncer d’esòfag inclouen coriocarcinoma, limfoma, melanoma, sarcoma i càncer de cèl·lules petites.

Factors de risc

Una sèrie de factors poden augmentar el risc de càncer d’esòfag. Alguns factors de risc es poden gestionar, per exemple, el tenir un estil de vida més saludable, però altres factors no es poden controlar, com els antecedents familiars.

Els factors de risc per al càncer d’esòfag inclouen:

  • Beure alcohol
  • Tenir reflux biliar
  • Tenir dificultat per empassar a causa d’un esfínter esofàgic que no es relaxa (acalàsia)
  • Beure líquids molt calents
  • Menjar poques fruites i verdures
  • Tenir malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE)
  • Ser obès
  • Tenir canvis precancerosos en les cèl·lules de l’esòfag (esòfag de Barrett)
  • Tractament de radiació al tòrax o abdomen superior
  • Fumar

Símptomes i signes

Encara que la majoria dels càncers d’esòfag no causen cap símptoma fins que es disseminen massa per curar-se, les persones amb càncer d’esòfag en les seves etapes inicials poden presentar algun dels següents símptomes:

  • Dificultat per empassar (disfàgia)
  • Pèrdua de pes sense intentar-ho
  • Dolor al pit, pressió o cremor
  • Empitjorament de la indigestió o acidesa estomacal
  • Tos o ronquera

En el cas que s’hagi diagnosticat prèviament l’esòfag de Barrett, una afecció precancerosa que augmenta el risc de càncer d’esòfag causat pel reflux d’àcid crònic, és important consultar al metge quins signes i símptomes calen observar per indicar que aquesta afecció pot estar empitjorant.

Prognosi

Generalment, en les etapes inicials (I i II), al voltant de 40 de cada 100 persones (40%) viuen durant 5 anys o més si el càncer es troba sol a l’esòfag. Com més desenvolupat estigui el tumor, les possibilitats de sobreviure són dràsticament més baixes, concretament al voltant de 21 de cada 100 persones (21%) si el càncer s’ha disseminat als ganglis limfàtics propers. La majoria de les persones amb càncer d’esòfag avançat viuen entre 3 i 12 mesos després del diagnòstic de càncer. Al voltant de 4 de cada 100 persones (4%) viuen durant 5 anys o més. En pacients on el càncer ha crescut a partir de cèl·lules escamoses, s’ha informat de taxes lleugerament més baixes en comparació amb aquells amb adenocarcinoma.

Diagnòstic de càncer d’esòfag

IMPORTANT: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER ÉS DE VITAL IMPORTÀNCIA JA QUE UN CÀNCER DIAGNOSTICAT A UNA ETAPA PRIMERENCA ―ABANS QUE HAGI CRESCUT MASSA O S’HAGI PROPAGAT A ALTRES ZONES DEL COS―, TÉ MAJOR PROBABILITAT DE SER TRACTAT AMB ÈXIT. PER CONTRA, SI EL CÀNCER S’HA DISSEMINAT A ALTRES ÒRGANS, EL SEU TRACTAMENT ES FA MÉS DIFÍCIL, I GENERALMENT LA PROBABILITAT DE SUPERVIVÈNCIA ÉS MOLT MÉS BAIXA.

Estat de l’art

Durant anys, les tècniques d’imatge com la radiografia de contrast del tracte gastrointestinal superior i l’endoscòpia han estat a l’avantguarda del diagnòstic de càncer. Malauradament, aquests procediments són intrínsecament limitats. En primer lloc, la toxicitat relacionada amb l’ús d’un agent de radiocontrast com el sulfat de bari pot ser perjudicial per als pacients. En segon lloc, l’ús de l’endoscòpia de forma no adequada pot provocar algunes lesions en el tracte gastrointestinal mentre es desenvolupa la imatge. En tercer lloc, aquest tipus d’exploracions difícilment proporcionen informació molecular essencial. Finalment, tots aquests procediments afegeixen costos significatius al llarg del tractament.