Càncer de bufeta urinària

Visió general

El càncer de bufeta s’origina quan les cèl·lules en la bufeta urinària (un òrgan buit a la pelvis amb parets musculars flexibles) comencen a créixer de manera incontrolable. A mesura que es desenvolupen més cèl·lules canceroses, poden formar un tumor i propagar-se a altres àrees del cos.

La seva funció principal és emmagatzemar l’orina abans que surti del cos. L’orina és produïda pels ronyons i després és portada a la bufeta a través de tubs anomenats urèters. A l’orinar, els músculs de la bufeta es contrauen i l’orina surt de la bufeta a través d’un tub anomenat uretra.

La paret de la bufeta té diverses capes que es componen de diferents tipus de cèl·lules.

La majoria dels càncers de bufeta comencen en el revestiment més intern de la bufeta, que es diu uroteli o epiteli de transició. A mesura que el càncer creix cap, o a través de, les altres capes a la paret de la bufeta, es torna més avançat i pot ser més difícil de tractar.

Amb el temps, el càncer pot créixer fora de la bufeta i cap a estructures properes. Pot propagar-se als ganglis limfàtics propers o a altres parts del cos.

Tipus de càncer de bufeta

De lluny, hi ha un tipus més comú de càncer de bufeta:

  • Carcinoma urotelial (també conegut com carcinoma de cèl·lules de transició): tipus de càncer que comença en les cèl·lules urotelials que recobreixen l’interior de la bufeta.

Altres tipus de càncer poden començar a la bufeta, però són molt menys comuns, com:

  • Carcinoma de cèl·lules escamoses: tipus de càncer que és molt invasiu.
  • Adenocarcinoma: tipus de càncer en el qual les cèl·lules tenen molt en comú amb les cèl·lules formadores de glàndules de càncer de còlon. Gairebé tots els adenocarcinomes de bufeta són invasius.
  • Carcinoma de cèl·lules petites: tipus de càncer que comença en cèl·lules similars als nervis anomenades cèl·lules neuroendocrines. Aquests càncers sovint creixen ràpidament i, en general, s’han de tractar amb quimioteràpia com la que es fa servir per al carcinoma de cèl·lules petites del pulmó.
  • Sarcoma: tipus de càncer que comença en les cèl·lules musculars de la bufeta, però són poc freqüents.

Factors de risc

Diversos factors de risc fan que una persona tingui més probabilitats de desenvolupar càncer de bufeta. Alguns d’ells poden controlar-se amb una dieta saludable, mentre que altres no poden controlar-se, com per exemple, el sexe o l’edat. Els factors de risc en el càncer de bufeta poden incloure:

  • Fumar
  • Exposicions al lloc de treball
  • Certs medicaments o suplements d’herbes
  • Arsènic en aigua potable
  • No beure suficients líquids
  • Edat
  • Sexe
  • Irritació i infeccions cròniques de la bufeta
  • Antecedents personals de bufeta o un altre càncer urotelial
  • Defectes de naixement de la bufeta
  • Genètica i història familiar
  • Quimioteràpia prèvia o radioteràpia

Signes i símptomes

  • Sang a l’orina
  • Canvis en els hàbits de bufeta o símptomes d’irritació
  • Haver d’orinar amb més freqüència del que és habitual
  • Dolor o cremor a l’orinar
  • Sentir que es necessita orinar, fins i tot quan la bufeta no està plena
  • Tenir problemes per orinar o tenir un flux d’orina dèbil
  • No poder orinar
  • Dolor a un costat de la part baixa de l’esquena
  • Pèrdua de la gana i pèrdua de pes
  • Sentir-se cansat o feble
  • Inflor en els peus
  • Dolor d’ossos

Prognosi

Les taxes de supervivència en el càncer de bufeta estan directament relacionades amb l’etapa en què es classifica al pacient, notant-se una disminució progressiva de les possibilitats que el pacient sobrevisqui, depenent de com d’avançat estigui el tumor. La taxa de supervivència relativa a 5 anys per a les persones amb càncer de bufeta en estadi I és d’aproximadament el 88%, aproximadament el 63% en l’estadi II i més o menys el 50% a l’estadi III.

El càncer de bufeta que s’ha disseminat a altres parts del cos sovint és difícil de tractar. El càncer de bufeta en estadi IV té una taxa de supervivència relativa a 5 anys d’aproximadament el 15%. No obstant això, sovint hi ha opcions de tractament disponibles per a les persones amb aquesta etapa del càncer.

Diagnòstic de càncer de bufeta

IMPORTANT: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER ÉS DE VITAL IMPORTÀNCIA JA QUE UN CÀNCER DIAGNOSTICAT A UNA ETAPA PRIMERENCA ―ABANS QUE HAGI CRESCUT MASSA O S’HAGI PROPAGAT A ALTRES ZONES DEL COS―, TÉ MAJOR PROBABILITAT DE SER TRACTAT AMB ÈXIT. PER CONTRA, SI EL CÀNCER S’HA DISSEMINAT A ALTRES ÒRGANS, EL SEU TRACTAMENT ES FA MÉS DIFÍCIL, I GENERALMENT LA PROBABILITAT DE SUPERVIVÈNCIA ÉS MOLT MÉS BAIXA.

Estat de l’art

Amb el propòsit de diagnosticar el càncer de bufeta s’han desenvolupat algunes tècniques com la imatge de cistoscòpia, l’anàlisi de biòpsia, la citologia d’orina i proves d’imatge, com la tomografia computada. No obstant això, alguns d’aquests poden ser estressants o fins i tot perjudicials per al pacient i s’han de desenvolupar nous mètodes.