Càncer de pàncrees

Visió general

El càncer de pàncrees és un tipus de càncer que comença en el pàncrees (un òrgan glandular en el sistema digestiu i el sistema endocrí).

El pàncrees es troba a la cavitat abdominal darrere de l’estòmac. Té una doble funció, ja que produeix diverses hormones importants, com la insulina, glucagó, somatostatina o polipèptid pancreàtic i, mentrestant, secreta suc pancreàtic que conté enzims digestius amb l’objectiu d’ajudar a la digestió i l’absorció de nutrients en l’intestí prim. El paper principal d’aquests és ajudar a una major degradació dels carbohidrats, proteïnes i lípids al duodè.

Els càncers pancreàtics solen començar a les cèl·lules que recobreixen la funció exocrina, però també poden aparèixer a la part endocrina de l’òrgan.

Tipus de càncer de pàncrees

Els metges divideixen el càncer de pàncrees en dos tipus principals segons la naturalesa de les cèl·lules afectades, com ara:

  • Càncers pancreàtics exocrins. Aquest tipus de càncer és, per molt, el tipus més comú de càncer de pàncrees. El 95% dels càncers exocrins són adenocarcinomes i altres càncers exocrins menys comuns inclouen carcinomes adenoescamosos, carcinomes de cèl·lules escamoses, carcinomes de cèl·lules en anell de segell, carcinomes indiferenciats i carcinomes indiferenciats amb cèl·lules gegants.
  • Càncers pancreàtics endocrins. Com a grup, sovint se’ls anomena tumors neuroendocrins pancreàtics (TNP) o tumors de cèl·lules dels illots i representen menys del 5% de tots els càncers de pàncrees. Al voltant de la meitat dels TNP pancreàtics produeixen hormones que s’alliberen a la sang i causen símptomes. Alguns exemples són: gastrinoma, glucagonoma, somatostatinoma, etc.

Factors de risc

Una sèrie de factors poden augmentar el seu risc de càncer de pàncrees. Alguns factors de risc es poden gestionar, per exemple, el deixar de fumar, però altres factors no es poden controlar, com els antecedents familiars.

Els factors de risc per al càncer de pàncrees inclouen:

  • Edat
  • Gènere masculí
  • Raça afroamericana
  • Historial familiar
  • Síndromes genètiques hereditàries
  • Diabetis
  • Pancreatitis crònica
  • Cirrosi del fetge
  • Fumar
  • Excés de pes corporal

Símptomes i signes

El càncer de pàncrees és difícil de detectar d’hora. El pàncrees es troba en la part profunda del cos, de manera que els professionals de la salut no poden veure o palpar tumors primerencs durant els exàmens físics de rutina. Els pacients generalment no tenen símptomes fins que el càncer ja s’ha disseminat a altres òrgans.

Els signes i símptomes del càncer de pàncrees inclouen:

  • Dolor abdominal superior que pot irradiar-se a l’esquena
  • Coloració groguenca de la pell i el blanc dels ulls (icterícia)
  • Pèrdua de gana
  • Pèrdua de pes
  • Depressió
  • Coàguls de sang

Prognosi

Ja que el pàncrees és un òrgan endocrí encarregat de controlar alguns paràmetres vitals, com els nivells de sucre en la sang, les taxes de supervivència són molt baixes i, per aquesta raó, és crucial un diagnòstic el més aviat possible.

Si el càncer no s’ha disseminat fora del pàncrees i la cirurgia és possible, entre 7 i 25 de cada 100 persones sobreviuran durant 5 anys o més.

Per a la malaltia localment avançada (estadi III) que no pot eliminar-se mitjançant una operació, la supervivència mitjana és aproximadament de 6 a 11 mesos.

Per al càncer que s’ha disseminat a una altra part del cos (etapa IV), la supervivència mitjana és només de 2 a 6 mesos. No obstant, això pot variar depenent de quant va créixer el càncer i d’on es va disseminar.

Diagnòstic de càncer de pàncrees

IMPORTANT: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER ÉS DE VITAL IMPORTÀNCIA JA QUE UN CÀNCER DIAGNOSTICAT A UNA ETAPA PRIMERENCA ―ABANS QUE HAGI CRESCUT MASSA O S’HAGI PROPAGAT A ALTRES ZONES DEL COS―, TÉ MAJOR PROBABILITAT DE SER TRACTAT AMB ÈXIT. PER CONTRA, SI EL CÀNCER S’HA DISSEMINAT A ALTRES ÒRGANS, EL SEU TRACTAMENT ES FA MÉS DIFÍCIL, I GENERALMENT LA PROBABILITAT DE SUPERVIVÈNCIA ÉS MOLT MÉS BAIXA.

Estat de l’art

Durant anys, les tècniques d’imatge i les biòpsies han estat a l’avantguarda del diagnòstic de càncer. A més, en el càncer de pàncrees hi ha alguns procediments especials a causa de la importància de detectar el càncer en el pàncrees. S’utilitza un endoscopi per aplicar ultrasons i injectar un tint en els conductes pancreàtics que posteriorment es detectaran amb raigs X. Aquests procediments poden ser molt perjudicials per als òrgans i teixits a causa de la seva agressivitat i, a més, hi ha un estrès associat amb la biòpsia que pot ser difícil per als pacients. També pot ser important esmentar que tots aquests procediments afegeixen costos significatius al llarg del tractament.