Criteris Barcelona

Visió general

Per reduir les principals causes de Falsos Positius (FP) en els resultats dels Marcadors tumorals, la Societat Espanyola de Bioquímica Clínica i Patologia Molecular, Comissió de Biomarcadors de Càncer, va establir 4 criteris (anomenats Criteris Barcelona):

1. Avaluació de les concentracions sèriques dels marcadors tumorals.
2. Descartar patologies benignes com a principal font de falsos positius.
3. Recomanació de seguiment si els marcadors tumorals llancen resultats moderats (Zona Gris/Indeterminat).
4. Eliminació d’interferències tècniques.

Criteris

Avaluació de les concentracions sèriques dels marcadors tumorals

Els nivells sèrics de la majoria dels marcadors tumorals, observats en absència de neoplàsia, solen ser baixos o moderats. Com més gran és la concentració d’un marcador tumoral detectada en un pacient, major és la probabilitat de tractar-se d’un tumor maligne.

Per exemple, es poden detectar nivells de NSE inferiors a 40 ng/mL en nombroses malalties benignes, i els nivells per sobre d’aquest valor indiquen una alta probabilitat de càncer o hemòlisi. El mateix passa amb concentracions de CA 125 i/o CA 19.9 superiors a 1000 U/mL, o valors de CEA majors de 25 ng/mL, el que indica una probabilitat major del 95% d’un tumor maligne.

Preguem es tingui en compte que la negativitat dels marcadors tumorals no exclou al 100% la possibilitat d’un tumor epitelial maligne.

Descartar patologies benignes com a principal font de falsos positius

Davant un increment d’un marcador tumoral cal descartar l’existència de determinades patologies benignes que puguin incrementar-lo.

La majoria dels marcadors tumorals es catabolizan a nivell hepàtic i s’excreten per via renal. Les alteracions d’aquests òrgans causen menys catabolisme i/o eliminació i indirectament causen la seva acumulació, amb valors superiors al rang considerat com dins de la normalitat.

A més, la majoria dels marcadors tumorals (CA 125, CEA, CYFRA o ProGRP, entre d’altres), també presenten increments moderats (entre 2 i 4 vegades el límit superior de l’interval de referència) en pacients amb cirrosi hepàtica o insuficiència renal.

D’altra banda, alguns marcadors tumorals en pacients amb insuficiència renal poden assolir concentracions sèriques similars a les trobades en presència de malaltia neoplàsica i per això no poden utilitzar-se en aquests pacients, com en el cas del SCC, S-100 o el HE4.

A més, diferents alteracions en els teixits que produeixen un marcador tumoral específic també poden fer augmentar els seus nivells, generalment de forma moderada (depenent de la gravetat de la lesió), com és el cas del PSA en presència de Prostatitis o Hipertròfia prostàtica benigna, o del CEA davant Colitis ulcerativa o Malaltia de Crohn.

Ocasionalment, els augments també poden ser tan alts que requereixin de nivells molt alts per al diagnòstic diferencial, com passa amb el CA 125 en presència de vessaments, principalment amb lesions mesoteliales, o que fan impossible el seu ús, com en el cas del SCC a patologia dermatològica, com pèmfig o psoriasi.

Finalment, també hi ha causes mixtes de Fals Positius com en el cas del CA 19.9 en la Malaltia Hepàtica Crònica amb Icterícia, o causa de l’estimulació per diversos fàrmacs, com en el cas del CA 72.4.

Recomanació de seguiment si els marcadors tumorals llancen resultats moderats (Zona Gris/Indeterminat)

La troballa d’uns nivells elevats de qualsevol MT, de forma aïllada, té un valor limitat.

Quan hi ha dubtes sobre un resultat, s’han de realitzar dos o tres determinacions seriades (control evolutiu) amb un interval de temps superior al de la seva vida mitjana plasmàtica (15-20 dies per a la majoria dels marcadors tumorals). Si les xifres dels marcadors tumorals tenen un augment continu (>50%) al llarg del temps (per sobre del nivell elevat del rang de referència), es pot afirmar que amb una alta probabilitat és d’origen tumoral, ja que reflecteixen el creixement del tumor.

Per contra, si els nivells sèrics no canvien o tendeixen a baixar, l’origen haurà de buscar-se en una altra patologia no neoplàsica.

Eliminació d’interferències tècniques

Aquest és un punt que adquireix cada cop més rellevància en augmentar el nombre de proves de detecció de marcadors tumorals basats en assaigs immunològics. Les raons poden ser per: falta d’especificitat de l’anticòs; efecte ganxo (High-dose hook interference), reaccions creuades amb altres molècules; o la presència d’anticossos heterófilos.

A més, s’ha de comprovar que les mostres no presentin hemòlisi, ictérica o lipèmia, ja que aquestes condicions també poden afectar diferents marcadors tumorals.