Càncer de ronyó

Visió general

El càncer de ronyó és un càncer que comença en els ronyons (el parell d’òrgans amb forma de fesol, cadascun de la mida d’un puny, que s’adhereix a la paret posterior superior de l’abdomen).

El treball principal dels ronyons és filtrar la sang provinent de les artèries renals per eliminar l’excés d’aigua, sal i productes de rebuig. Aquestes substàncies es converteixen en orina. L’orina surt dels ronyons a través de tubs llargs i prims anomenats urèters, que es connecten a la bufeta.

Tipus de càncer de ronyó

Aproximadament 9 de cada 10 càncers de ronyó són del tipus més comú:

  • Carcinoma de cèl·lules renals (RCC), també conegut com a càncer de cèl·lules renals o adenocarcinoma de cèl·lules renals: tipus que generalment creix com un sol tumor dins d’un ronyó (encara que de vegades hi ha 2 o més tumors en un ronyó o fins i tot tumors en ambdós ronyons al mateix temps).

Altres tipus de càncer de ronyó inclouen:

  • Carcinomes de cèl·lules de transició: tipus que no comença en el ronyó en si, sinó en el revestiment de la pelvis renal (on va l’orina abans que ingressi a l’urèter). Aquest revestiment està format per cèl·lules anomenades cèl·lules de transició que s’assemblen a les cèl·lules que recobreixen els urèters i la bufeta.
  • Tumors de Wilms (nefroblastoma): tipus que gairebé sempre passa en nens.
  • Sarcomes renals: un tipus rar de càncer de ronyó que comença en els vasos sanguinis o teixit connectiu del ronyó. Representen menys de l’1% de tots els càncers de ronyó.

D’altra banda, hi ha tumors renals benignes (no cancerosos) que no fan metàstasi, és a dir, no es disseminen a altres parts del cos, com ara:

  • Adenoma renal
  • Oncocitoma
  • Angiomiolipoma

Factors de risc

Una sèrie de factors poden augmentar el seu risc de càncer de ronyó. Alguns factors de risc es poden gestionar, per exemple, deixar de fumar, però altres factors no es poden controlar, com l’historial familiar.

Els factors de risc relacionats amb l’estil de vida i relacionats amb el treball per al càncer de ronyó inclouen:

  • Fumar
  • Obesitat
  • Exposicions al lloc de treball

De la mateixa manera, hi ha factors de risc genètics i hereditaris per al càncer de ronyó, com ara:

  • Malaltia de von Hippel-Lindau
  • Carcinoma papil·lar renal hereditari
  • Leiomioma hereditari-carcinoma de cèl·lules renals
  • Síndrome de Birt-Hogg-Dube (BHD)
  • Càncer renal familiar
  • Oncocitoma renal hereditari

Símptomes i signes

Els càncers de ronyó primerencs no solen causar cap signe o símptoma, però els més grans poden causar-los. Alguns signes i símptomes possibles del càncer de ronyó inclouen:

  • Sang a l’orina (hematúria)
  • Dolor lumbar en un costat (no causat per una lesió)
  • Una massa (embalum) a la part lateral o inferior de l’esquena
  • Fatiga (cansament)
  • Pèrdua de gana
  • Pèrdua de pes no causada per la dieta
  • Febre que no és causada per una infecció i que no desapareix
  • Anèmia (recompte baix de glòbuls vermells)

Aquests signes i símptomes poden ser causats pel càncer de ronyó (o un altre tipus de càncer), però amb més freqüència són causats per altres malalties benignes. Per exemple, la sang en l’orina és més sovint causada per una infecció de la bufeta o el tracte urinari o un càlcul renal. No obstant això, si té algun d’aquests símptomes, consulti a un metge perquè es pugui trobar i tractar la causa, si cal.

Prognosi

Per als pacients amb càncer de ronyó localitzat que no s’havia disseminat als ganglis limfàtics o òrgans distants (etapes primerenques), les taxes de supervivència a 5 anys van ser del 97% per al grup de baix risc, el 81% per al grup de risc intermedi i el 62% pel grup d’alt risc.

Per als pacients amb càncer de ronyó que s’havia disseminat als ganglis limfàtics o òrgans distants quan es va trobar per primera vegada (estadis avançats), les taxes de supervivència a 5 anys van ser del 41% per al grup de baix risc, 18% per el grup de risc intermedi i 8% per al grup d’alt risc.

Diagnòstic de càncer de ronyó

IMPORTANT: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER ÉS DE VITAL IMPORTÀNCIA JA QUE UN CÀNCER DIAGNOSTICAT A UNA ETAPA PRIMERENCA ―ABANS QUE HAGI CRESCUT MASSA O S’HAGI PROPAGAT A ALTRES ZONES DEL COS―, TÉ MAJOR PROBABILITAT DE SER TRACTAT AMB ÈXIT. PER CONTRA, SI EL CÀNCER S’HA DISSEMINAT A ALTRES ÒRGANS, EL SEU TRACTAMENT ES FA MÉS DIFÍCIL, I GENERALMENT LA PROBABILITAT DE SUPERVIVÈNCIA ÉS MOLT MÉS BAIXA.

Estat de l’art

Molts càncers de ronyó es detecten força d’hora, mentre que encara estan limitats al ronyó, però d’altres es troben en una etapa més avançada. Hi ha algunes raons per això:

  • Aquests càncers de vegades poden créixer bastant sense causar dolor o altres problemes.
  • A causa que els ronyons estan molt endins del cos, no es poden veure o sentir petits tumors renals durant un examen físic.
  • Actualment, no hi ha proves de detecció recomanades per al càncer de ronyó en persones que no tenen un risc més gran. Això es deu al fet que no s’ha demostrat que cap prova redueixi el risc general de morir per càncer de ronyó.

Algunes proves poden detectar alguns càncers de ronyó en una etapa primerenca, però no es recomana cap d’aquestes per detectar el càncer de ronyó en persones amb risc mitjà.

Una prova rutinària d’orina (anàlisi d’orina), que de vegades és part d’una revisió mèdica completa, pot trobar petites quantitats de sang en l’orina d’algunes persones amb càncer de ronyó en les seves primeres etapes. Però moltes altres coses a més del càncer de ronyó causen sang en l’orina, incloses infeccions del tracte urinari, infeccions de la bufeta, càncer de bufeta i afeccions renals benignes (no canceroses), com càlculs renals. I algunes persones amb càncer de ronyó no tenen sang a l’orina fins que el càncer és bastant gran i podria haver-se disseminat a altres parts del cos.

Proves d’imatge com les tomografies computeritzades (TC) i les imatges de ressonància magnètica (IRM) sovint poden detectar càncers de ronyó petits, però aquestes proves són cares. L’ultrasò és menys costós i també pot detectar alguns càncers de ronyó primerencs. Un problema amb aquestes proves és que no sempre poden distingir els tumors benignes dels carcinomes de cèl·lules renals petites.

Sovint, els càncers de ronyó es detecten de manera incidental (per accident) durant les proves de diagnòstic per imatges d’alguna altra malaltia, com la malaltia de la vesícula biliar. Aquests càncers generalment no causen dolor o altres símptomes quan es detecten. La taxa de supervivència d’aquests càncers de ronyó és molt alta perquè generalment es troben en una etapa molt primerenca.