Diagnòstic del càncer

Visió general

El càncer pot ser detectat per certs signes i símptomes, com un sagnat anormal, tos prolongada, pèrdua de pes inexplicable i un canvi en els moviments intestinals (tot i que aquests símptomes poden indicar càncer, poden tenir altres causes). El càncer també es pot detectar mitjançant proves de detecció que, normalment, suggereixen que els metges realitzin una investigació addicional amb imatges mèdiques i que siguin confirmades per biòpsia, així com per altres procediments, com les nostres innovadores, no invasives, precises i rendibles Solucions de diagnòstic del càncer, basades en proves de sang no invasives.

Procediments de diagnòstic del càncer

Si teniu algun símptoma o el resultat de la prova de cribratge suggereix un càncer, el metge ha de saber si es deu al càncer o a alguna altra causa. El metge pot preguntar sobre la seva història clínica personal i familiar i fer un examen físic. El metge també pot ordenar proves de laboratori, escaneigs o altres proves o procediments.

Procediments d’imatges

Els procediments d’imatges creen imatges de zones dins del cos que ajuden al metge a veure si un tumor està present. Aquestes imatges es poden fer de diverses maneres:

Tomografia Computada (TC)

Una màquina de raigs X vinculada a una computadora porta una sèrie d’imatges detallades dels òrgans. Podeu rebre un colorant o un altre material de contrast per destacar àrees dins del cos. El material de contrast ajuda a fer que aquestes imatges siguin més fàcils de llegir.

Escàner nuclear

Per a aquesta anàlisi, rep una injecció d’una petita quantitat de material radioactiu, que de vegades s’anomena traçador. Flueix a través del torrent sanguini i s’acumula en certs ossos o òrgans. Una màquina anomenada escàner detecta i mesura la radioactivitat. L’escàner crea imatges d’ossos o òrgans en una pantalla d’ordinador o en una pel·lícula. Un cop acabat, el cos es desfà ràpidament de la substància radioactiva. Aquest tipus d’escaneig també es pot anomenar anàlisi de radionúclids.

Ultrasò

Un dispositiu d’ultrasò envia ones de so que la gent no pot escoltar. Les ones reboten als teixits dins del cos com un ressò. Una computadora utilitza aquests ecos per crear una imatge d’àrees dins del cos. Aquesta imatge s’anomena ecografia.

Imatge de Ressonància Magnètica (IMR)

Un fort imant vinculat a una computadora s’utilitza per fer fotografies detallades d’àrees del cos. El vostre metge pot veure aquestes imatges en un monitor i imprimir-les a una pel·lícula.

Tomografia per Emissió de Positrons (PET)

Per a aquesta anàlisi, rep una injecció d’un traçador. Aleshores, una màquina fa imatges en 3-D que mostren on es recopila el traçador al cos. Aquestes exploracions mostren com funcionen els òrgans i els teixits.

Raigs X

Els raigs X utilitzen dosis baixes de radiació per crear imatges de l’interior del cos.

Biopsia

En la majoria dels casos, els metges necessiten fer una biòpsia per fer un diagnòstic de càncer. Una biòpsia és un procediment en què el metge extreu una mostra de teixit. Un patòleg mira el teixit sota un microscopi per veure si es tracta de càncer. La mostra pot ser extreta de diverses maneres:

  • Amb una agulla: el metge utilitza una agulla per retirar el teixit o el líquid.
  • Amb un endoscopi: el metge mira les zones dins del cos usant un tub prim i lleuger anomenat endoscopi. El tup s’introdueix a través d’una obertura natural, com ara la boca. A continuació, el metge utilitza una eina especial per eliminar teixits o cèl·lules a través del tub.
  • Amb cirurgia: la cirurgia pot ser excisional o incisional.
  • En una biòpsia excisional, el cirurgià elimina tot el tumor. Sovint també s’eliminen alguns teixits normals al voltant del tumor.
  • En una biòpsia incisional, el cirurgià elimina només una part del tumor.

Proves de laboratori

Els nivells alts o baixos de certes substàncies del cos poden ser un signe de càncer. Així, les proves de laboratori de la sang, orina o altres fluids corporals que mesuren aquestes substàncies poden ajudar els metges a fer un diagnòstic. No obstant això, els resultats anormals de les proves de laboratori no són un signe segur de càncer. Les proves de laboratori són una eina important, però els metges no poden confiar només en elles per diagnosticar el càncer.