Càncer de fetge

Visió general

El càncer de fetge és un tipus de càncer que comença al fetge (aquest és un òrgan de la mida d’una pilota de rugby que es troba a la part superior dreta de l’abdomen, sota el diafragma i sobre l’estómac).

El fetge té una àmplia gamma de funcions com la desintoxicació de diferents metabòlits, el control dels carbohidrats i el metabolisme de greixos, la descomposició de glòbuls vermells, la síntesi de proteïnes plasmàtiques, la producció d’hormones i la producció bioquímica necessària per a la digestió.

Pot ser important remarcar que és un òrgan vital i és compatible amb gairebé tots els altres òrgans del cos. Degut a la seva ubicació estratègica i funcions multidimensionals, el fetge també és propens a moltes malalties i que pot conduir a millors condicions per al desenvolupament del càncer en aquest òrgan.

Els càncers hepàtics solen començar en els hepatòcits, però també hi ha altres tipus de càncer de fetge, com el colangiocarcinoma intrahepàtic i l’hepatoblastoma, que són molt menys comuns.

Tipus de càncer de fetge

Els metges divideixen el càncer de fetge en cinc tipus:

  • Carcinoma hepatocel·lular: aquest és el càncer de fetge més freqüent
  • Colangiocarcinoma intrahepàtic
  • Angiosarcoma
  • Hemangiosarcoma
  • Hepatoblastoma

Factors de risc

Una sèrie de factors poden augmentar el risc de càncer de fetge. Alguns factors de risc es poden gestionar, per exemple, deixant de fumar, però no es poden controlar altres factors, com ara la història familiar.

Els factors de risc per al càncer de fetge inclouen:

  • Gènere masculí
  • Hepatitis viral crònica (B/C)
  • Cirrosi
  • Obesitat
  • Diabetes tipus II
  • Certes malalties rares (malalties d’emmagatzematge de glucogen, malaltia de Wilson, etc.)
  • Aflatoxines (substàncies causants del càncer produïdes per un fong)
  • Clorur de vinil i diòxid de tori
  • Esteroides anabolitzants
  • Arsènic
  • Ús del tabac
  • Història familiar

Símptomes i signes

Sovint és difícil trobar càncer de fetge aviat perquè els signes i els símptomes sovint no apareixen fins que es troben en les seves etapes posteriors. Els tumors de fetge petits són difícils de detectar en un examen físic. En el moment en què es pot sentir un tumor, potser ja sigui molt gran.

Alguns símptomes poden ser:

  • Pèrdua de pes involuntària
  • Pèrdua de gana
  • Dolor abdominal superior
  • Nàusees i vòmits
  • Debilitat general i fatiga
  • Inflor abdominal
  • Decoloració de color groc de la pell i el blanc dels ulls (icterícia)
  • Femtes blanques i calcàries

Prognosi

Quan el càncer segueix estant limitat al fetge, en estadis I, II i alguns càncers d’etapa III, la taxa de supervivència relativa de cinc anys per a les persones amb càncer de fetge localitzat és del 30,5%.

En el cas que el càncer hagi crescut cap a òrgans propers o s’hagi estès a nòduls limfàtics propers, incloent-hi els càncers IIIC i IVA, la taxa de supervivència a 5 anys és molt baixa, al voltant d’un 10% aproximadament. Sempre que el càncer s’hagi estès a òrgans o teixits distants ―el nivell IVB―, la taxa de supervivència relativa a 5 anys del càncer de fetge en un estadi distant és més o menys del 3%.

L’elevada mortalitat d’aquest tipus de càncer es pot explicar a causa de la importància destacada del fetge en termes de control del metabolisme i desintoxicació general. Pot ser important remarcar que, quan el càncer de fetge es combina amb altres malalties, com l’hepatitis o la cirrosi, les possibilitats de sobreviure són encara més baixes.

Diagnòstic del càncer de fetge

IMPORTANT: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER ÉS DE VITAL IMPORTÀNCIA JA QUE UN CÀNCER DIAGNOSTICAT A UNA ETAPA PRIMERENCA ―ABANS QUE HAGI CRESCUT MASSA O S’HAGI PROPAGAT A ALTRES ZONES DEL COS―, TÉ MAJOR PROBABILITAT DE SER TRACTAT AMB ÈXIT. PER CONTRA, SI EL CÀNCER S’HA DISSEMINAT A ALTRES ÒRGANS, EL SEU TRACTAMENT ES FA MÉS DIFÍCIL, I GENERALMENT LA PROBABILITAT DE SUPERVIVÈNCIA ÉS MOLT MÉS BAIXA.

Tal com es mostra a la taula següent, en el càncer de fetge, igual que molts altres càncers, la mortalitat és substancialment més alta en pacients que la seva malaltia es diagnostica a la fase final o s’ha metastatitzat a altres òrgans.

Font: Programa SEER (de l’anglès, Surveillance, Epidemiology and End Results) de l’Institut Nacional del Càncer dels EUA.

Estat de l’art

Durant anys, les tècniques d’imatge, biopsies i anàlisis de sang han estat al capdavant del diagnòstic del càncer. Malauradament, aquests procediments són inherentment limitats: en primer lloc, el risc afegit i l’estrès associat a la biòpsia poden ser durs per als pacients; en segon lloc, el fetge està cobert per la caixa toràcica dreta i, per tant, és difícil aplicar les tècniques d’imatge; en tercer lloc, les proves de sang presents actualment no són prou precises per determinar la presència del càncer de fetge; i, finalment, tots aquests procediments afegeixen costos significatius durant el tractament.

A més, la biòpsia hepàtica és un mètode invasiu que permet un pronòstic adequat de la enfermetat, però té algunes complicacions, i només s’ha de realitzar en individus seleccionats: risc elevat d’estaatohepatitis o risc de fibrosi laboral o clínica o altres malalties hepàtiques coexistents.