Càncer d’ovari

Visió general

El càncer d’ovari és causat per un creixement anormal de les cèl·lules dels ovaris, les glàndules reproductives que es troben només en dones i que són els òrgans encarregats de la producció dels òvuls per a la reproducció. Aquest càncer és el responsable de més morts que qualsevol altre càncer ginecològic entre les dones, la vuitena causa de càncer més comú, així com la cinquena causa principal de mort en el total entre homes i dones, sent més comuna en caucàsics que en afroamericans.

Tipus de càncer d’ovari

Hi ha 3 tipus diferents de càncer d’ovari, que es classifiquen d’acord amb el tipus de cèl·lula en què s’originen:

  • Tumors epitelials: tumors que es produeixen en l’epiteli (el teixit que recobreix l’exterior de l’ovari). Aproximadament el 90% dels càncers d’ovari són d’aquest tipus. El risc de càncer d’ovari epitelial augmenta amb l’edat (afectant principalment a dones majors de 60 anys), però pot ocórrer a qualsevol edat. Hi ha diversos tipus de càncers epitelials de l’ovari:
    • Serós
    • Endometrioide
    • De cèl·lules clares
    • Mucinós
    • No diferenciat o inclassificable
  • Tumors de cèl·lules germinals: tumors que s’originen en les cèl·lules productores d’òvuls presents en l’ovari. Aquest tipus de càncer d’ovari pot ocórrer en dones de qualsevol edat, però afecta principalment a adolescents i dones joves menors de 30 anys. Al voltant del 5% de tots els càncers d’ovari són tumors de cèl·lules germinals. Hi ha diversos tipus de tumors de cèl·lules germinals de l’ovari:
    • Teratoma
    • Disgerminoma
    • Tumor del pit endodermal
  • Tumor dels cordons sexuals: tumors que es desenvolupen en el teixit connectiu que manté l’ovari unit i produeix les hormones femenines (com l’estrogen i la progesterona). Els tumors dels cordons sexuals són relativament rars (representen només al voltant de l’1% de tots els càncers d’ovari). Hi ha diversos tipus de tumors dels cordons sexuals:
    • Tumors purs de l’estroma
    • Tumors purs dels cordons sexuals
    • Tumors mixtes de l’estroma i dels cordons sexuals

Factors de risc

Una sèrie de factors poden augmentar el risc de patir càncer d’ovari. Alguns factors de risc poden controlar-se, per exemple, deixar de fumar, però d’altres no, com l’historial familiar.

Els factors de risc per al càncer d’ovari inclouen:

  • Edat
  • Obesitat
  • Història reproductiva
  • Fàrmacs per al control de natalitat i/o fecunditat
  • Cirurgia ginecològica
  • Andrògens
  • Estrògens i teràpia hormonal
  • Antecedents familiars de càncer d’ovari, càncer de mama o càncer colorectal
  • Síndrome de tumor hamartoma
  • Síndrome de Lynch (o càncer colorectal hereditari no associat a poliposi)

Símptomes i signes

El càncer d’ovari pot presentar diversos signes i símptomes. Les dones són més propenses a tenir símptomes si la malaltia s’ha disseminat més enllà dels ovaris, encara que alguns càncers d’ovari en etapa primerenca també poden presentar-los, però no cal oblidar que al càncer d’ovari se li coneix també com el “assassí silenciós”, ja que moltes dones no presenten cap símptoma. Els símptomes més comuns inclouen:

  • Inflor
  • Dolor pèlvic o abdominal
  • Dificultat per menjar o sentir-se ple ràpidament
  • Símptomes urinaris com urgència (sensació com si hagués d’anar), o freqüència (haver d’anar sovint)
  • Fatiga
  • Mal de panxa
  • Mal d’esquena
  • Dolor durant el sexe
  • Restrenyiment
  • Canvis menstruals
  • Inflamació abdominal amb pèrdua de pes

Prognosi

La supervivència en el càncer d’ovari també està fortament associada amb l’estadi tumoral: quan el càncer es detecta aviat (estats I o II), la taxa de supervivència als 5 anys és del 95% i 65%, respectivament, però la falta de símptomes específics fa que aquest càncer s’acostumi a diagnosticar en el 75% dels casos en estadis avançats (III o IV) i sense haver tingut símptomes previs, on les taxes de supervivència són molt més baixes.

Ovarian Cancer Stages

A més, de manera similar al que succeeix en el càncer de pulmó, cal biopsiar totes les masses ovàriques sospitoses per confirmar la seva malignitat, que en la majoria dels casos no ho són (només als Estats Units cada any s’extirpen entre 200.000 i 300.000 d’aquestes masses sospitoses).

Diagnòstic del càncer d’ovari

IMPORTANT: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER ÉS DE VITAL IMPORTÀNCIA JA QUE UN CÀNCER DIAGNOSTICAT A UNA ETAPA PRIMERENCA ―ABANS QUE HAGI CRESCUT MASSA O S’HAGI PROPAGAT A ALTRES ZONES DEL COS―, TÉ MAJOR PROBABILITAT DE SER TRACTAT AMB ÈXIT. PER CONTRA, SI EL CÀNCER S’HA DISSEMINAT A ALTRES ÒRGANS, EL SEU TRACTAMENT ES FA MÉS DIFÍCIL, I GENERALMENT LA PROBABILITAT DE SUPERVIVÈNCIA ÉS MOLT MÉS BAIXA.

Com es pot apreciar en el següent gràfic, en el càncer d’ovari, com en molts altres càncers, presenta una mortalitat substancialment més alta en les pacients on la malaltia es diagnostica en una etapa més avançada o si aquesta ja s’ha metastatitzat a altres òrgans.

Font: Programa SEER (de l’anglès, Surveillance, Epidemiology and End Results) de l’Institut Nacional del Càncer dels EUA.

Estat de l’art

Actualment, no existeix un mètode efectiu per a la detecció primerenca del càncer d’ovari. En general, es diagnostica en etapes avançades i només la meitat de les dones sobreviuen més de cinc anys després del diagnòstic.

Múltiples estudis han demostrat que el pronòstic i la supervivència depenen en gran mesura de la quantitat de tumor que resta després de la cirurgia inicial. Les pacients sense tumor residual o nòduls de menys d’un centímetre de diàmetre tenen la major possibilitat de curació i supervivència a llarg termini.

La majoria de les dones amb càncer d’ovari tenen símptomes. No obstant això, aquests símptomes sovint són lleus i es poden atribuir a afeccions menys serioses com indigestió, augment de pes o conseqüències de l’envelliment, el que fa que el diagnòstic sigui realment difícil. En aquest sentit, quan hi ha sospita de malignitat, es realitza un examen físic que sol completar-se amb diferents procediments de diagnòstic ―ecografia, tomografia axial computeritzada (TAC), tomografia d’emissió de positrons (PET) o ressonància magnètica (MRI)―, si durant la palpació es detecta engrandiment dels ovaris o presència de fluids en l’abdomen (ascites).

Per aquestes raons, s’han provat diferents mètodes per al diagnòstic precoç, inclòs l’ús del marcador tumoral CA 125, però els resultats no són satisfactoris, ja que aquest marcador té una baixa sensibilitat en les primeres etapes i ofereix una alta proporció de falsos positius en dones premenopàusiques.

Des de fa alguns anys, els nivells sèrics d’HE4 ―un marcador tumoral “nou”―, ofereixen una major sensibilitat per a aquestes etapes primerenques i una major especificitat, de manera que a través d’una combinació dels valors de CA 125, HE4 i l’estat menopàusic de les pacients, es va dissenyar l’algoritme ROMA (Risk of Ovarian Malignancy Algorithm), un algoritme amb 3 variables i baixa complexitat per ajudar els doctors en el diagnòstic del càncer d’ovari, però que segueix llançant unes ràtios de falsos positius i falsos negatius també força elevats.

Un altre enfocament diferent buscava millorar el diagnòstic precoç mitjançant la combinació del marcador tumoral CA 125 i les característiques de la massa ovàrica obtingudes mitjançant una ecografia, el que va conduir a l’algoritme RMI (Risk of Malignancy Index), però al no comptar amb l’HE4 presenta gran part dels problemes propis dels falsos positius i falsos negatius de les dones premenopàusiques.

Tots dos algoritmes són útils per ajudar en el diagnòstic de masses abdominals i en el control del tractament. Tot i així, els dos poden millorar-se clarament perquè ROMA no considera l’ultrasò o l’edat de la pacient i el RMI no utilitza el millor marcador tumoral fins a la data per al diagnòstic de càncer d’ovari ―l’HE4―, així com altres variables que hem vist estan relacionades amb aquesta malaltia i que sí s’inclouen en el nostre tests MBDAA per càncer d’ovari.

Revolució diagnòstica

Aquí és on el nostre test OncoOVARIAN Dx pot ajudar en ser una solució de diagnòstic innovadora, no invasiva, precisa i rendible, basada en una simple anàlisi de sang que pot detectar el càncer de ovari amb un 93,8% sensibilitat i un 94,4% d’especificitat, mentre que redueix de manera molt significativa el nombre de falsos positius i falsos negatius típics d’altres procediments de diagnòstic.

Si desitja més informació sobre el nostre test MBDAA per al diagnòstic del càncer d’ovari, premi el següent botó:

 

OncoOVARIAN Dx