Càncer de pulmó

Visió general

El càncer de pulmó és un tipus de càncer que s’origina en els pulmons (dos òrgans esponjosos que es troben dins de la cavitat toràcica i que absorbeixen oxigen quan s’inhala i alliberen diòxid de carboni quan s’exhala).

Quan es respira, l’aire entra per la boca (o el nas) i passa als pulmons a través de la tràquea. La tràquea es divideix en dos tubs anomenats bronquis, que entren als pulmons i es divideixen en bronquis més petits. Aquests es divideixen al seu torn per formar branques més petites anomenades bronquíols. Al final dels bronquíols hi ha diminuts sacs d’aire coneguts com alvèols.

Els alvèols absorbeixen l’oxigen de l’aire inhalat injectant en el torrent sanguini i eliminen el diòxid de carboni de la sang, que és expulsat del cos quan s’exhala. Prendre oxigen i eliminar el diòxid de carboni són les funcions principals dels pulmons.

El càncer de pulmó generalment comença en les cèl·lules que recobreixen els bronquis, així com en altres parts del pulmó, com els bronquíols o alvèols.

Tipus de càncer de pulmó

El càncer de pulmó es classifica en dos tipus principals segons l’aparença de les cèl·lules del càncer de pulmó sota el microscopi:

  • Càncer de pulmó de cèl.lules no microcítiques (NSCLC): tipus que abasta diversos tipus de càncer de pulmó que es comporten de manera similar i que inclou:
    • Carcinoma de cèl·lules escamoses
    • Adenocarcinoma
    • Carcinoma de cèl·lules grans
  • Càncer de pulmó de cèl·lules petites (SCLC): tipus que passa gairebé exclusivament en fumadors i és menys comú que el càncer de pulmó de cèl·lules no microcítiques.

Factors de risc

Diferents factors poden augmentar el risc de càncer de pulmó. Alguns factors de risc es poden controlar, per exemple, deixar de fumar, però altres no, com els antecedents familiars.

Els factors de risc per al càncer de pulmó inclouen:

  • Tabaquisme
  • Exposició passiva al fum del tabac
  • Exposició al gas radó
  • Exposició a l’asbest o altres carcinògens
  • Antecedents familiars de cáncer de pulmó
  • Minerals radioactius com l’urani
  • Productes químics o minerals inhalats, com ara arsènic, beril·li, cadmi, sílice, clorur de vinil, compostos de níquel, compostos de crom, productes de carbó, gas mostassa i èters de clorometil
  • Contaminació ambiental
  • Radioteràpia en els pulmons
  • Presència d’arsènic en l’aigua potable

Símptomes i signes

Encara que la majoria dels càncers de pulmó no presenten cap símptoma fins que ja s’han disseminat (el càncer de pulmó és un dels càncers coneguts com “càncers silenciosos”). Algunes persones amb càncer de pulmó en etapa inicial poden presentar algun dels següents símptomes:

  • Un refredat que no desapareix o fins i tot empitjora
  • Dolor al pit que empitjora amb inhalacions profundes, tos o riure
  • Ronquera
  • Pèrdua de pes o de la gana
  • Tos amb sang o esput (flegma) de color òxid
  • Dificultat per respirar
  • Cansament o debilitat
  • Infeccions com bronquitis o pneumònia que no desapareixen o reapareixen contínuament
  • Sibilàncies
  • Síndrome de Horner
  • Síndrome de la vena cava superior
  • Síndromes paraneoplàsics

Prognosi

El càncer de pulmó sol aparèixer principalment en persones d’avançada edat. Aproximadament 2 de cada 3 persones diagnosticades amb càncer de pulmó tenen més de 65 anys, mentre que menys del 2% són menors de 45 anys. L’edat mitjana en el moment del diagnòstic és aproximadament de 70 anys. Les persones a les quals se’ls detecta el càncer de pulmó en estadi I tenen la major taxa de supervivència (35%). La supervivència és menor per als diagnosticats en estadi III (6%). La supervivència en l’etapa IV no es va poder calcular als cinc anys a causa de la petita quantitat de persones que van sobreviure més de dos anys. La supervivència per a aquelles persones en estadi desconegut és similar a aquelles amb enfermetat en estadi III (6%).

Diagnòstic del càncer de pulmó

IMPORTANT: EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CÀNCER ÉS DE VITAL IMPORTÀNCIA JA QUE UN CÀNCER DIAGNOSTICAT A UNA ETAPA PRIMERENCA ―ABANS QUE HAGI CRESCUT MASSA O S’HAGI PROPAGAT A ALTRES ZONES DEL COS―, TÉ MAJOR PROBABILITAT DE SER TRACTAT AMB ÈXIT. PER CONTRA, SI EL CÀNCER S’HA DISSEMINAT A ALTRES ÒRGANS, EL SEU TRACTAMENT ES FA MÉS DIFÍCIL, I GENERALMENT LA PROBABILITAT DE SUPERVIVÈNCIA ÉS MOLT MÉS BAIXA.

Com es pot apreciar en el següent gràfic, en el càncer de pulmó, com en molts altres càncers, presenta una mortalitat substancialment més alta en pacients la malaltia es diagnostica en una etapa més avançada o si aquesta ja s’ha metastatitzat a altres òrgans.

Font: Programa SEER (de l’anglès, Surveillance, Epidemiology and End Results) de l’Institut Nacional del Càncer dels EUA.

Estat de l’art

Actualment, els metges consideren l’edat i l’hàbit tabàquic dels pacients amb símptomes com els dos factors principals per modelar el risc de càncer de pulmó.

Si els pacients cauen en aquesta consideració, es recomana una tomografia computeritzada (TC) ―una prova amb un cost elevat que detecta tots els nòduls benignes com potencialment cancerosos―. En aquest sentit, tan sols el 28 per cent dels pacients d’alt risc que es sotmeten a un TC solen presentar un resultat positiu, ja que la prova sovint identifica tots els nòduls pulmonars existents.

No obstant això, el 97% de tots els nòduls pulmonars no són cancerosos: els nòduls pulmonars poden ser causats per una llarga llista de malalties, com ara infeccions fúngiques, tuberculosi, abscessos de pulmó, pneumònia, artritis reumatoide, granulomatosi de Wegener o sarcoïdosi. A més, el 25% dels nòduls sospitosos són benignes, el que significa que 1 de 4 pacients amb nòduls i sospita de càncer realment no presenten un tumor.

Llavors, degut a que aquests procediments estan intrínsecament limitats a troballes de masses o nòduls, sense proporcionar informació molecular crítica per discriminar entre maligne i benigne, es necessita una biòpsia per confirmar, amb certs problemes afegits que això comporta: en primer lloc, el risc agregat i el estrès associat amb la biòpsia pot ser difícil de dur per als pacients; en segon lloc, per a aquells pacients amb càncers avançats o inaccessibles, la biòpsia pot no ser una opció; i, finalment, tots aquests procediments afegeixen costos significatius durant el curs del tractament.

En aquest sentit, una anàlisi de cost-efectivitat publicat el 6 de novembre de 2014 en el New England Journal of Medicine basat en dades del National Lung Screening Trial (NLST) va estimar que els costos d’una tomografia axial computeritzada eren de 1.631 dòlars per persona i 81.000 dòlars per any de vida guanyats i ajustats per qualitat.

Revolució diagnòstica

Aquí és on el nostre test OncoLUNG Dx pot ajudar en ser una solució de diagnòstic innovadora, no invasiva, precisa i rendible, basada en una simple anàlisi de sang que pot detectar el càncer de pulmó amb un 93,5% sensibilitat i un 96,2% d’especificitat, mentre que redueix de manera molt significativa el nombre de falsos positius i falsos negatius típics d’altres procediments de diagnòstic.

Si desitja més informació sobre el nostre test MBDAA per al diagnòstic del càncer de pulmó, premi el següent botó:

 

OncoLUNG Dx