Què és el càncer

Visió general

Segons la Societat Americana del Càncer (ACS), el càncer és un grup de malalties caracteritzades per un creixement incontrolat i la propagació de cèl·lules anormals. Si la propagació no està controlada, pot provocar la mort.

Encara que el càncer es refereix sovint com una sola condició, en realitat consta de més de 100 malalties diferents. Aquestes malalties es caracteritzen pel creixement incontrolat i la propagació de cèl·lules anormals. El càncer pot sorgir en molts llocs i es comporta de manera diferent segons el seu òrgan d’origen. El càncer de mama, per exemple, té característiques diferents a les del càncer de pulmó. És important comprendre que el càncer provinent d’un òrgan del cos pren les seves característiques amb ell, fins i tot si s’estén a una altra part del cos. Per exemple, el càncer de mama metastàsic en els pulmons continua comportant-se com un càncer de mama quan es veu sota un microscopi i segueix semblant un càncer originat en el pit.

Diferències entre les cèl·lules del càncer i les cèl·lules normals

Les cèl·lules del càncer difereixen de les cèl·lules normals de moltes maneres que els permeten sortir del control i esdevenir invasives. Una diferència important és que les cèl·lules canceroses són menys especialitzades que les cèl·lules normals. És a dir, mentre que les cèl·lules normals maduren en tipus cel·lulars molt diferents amb funcions específiques, les cèl·lules canceroses no ho fan. Aquesta és una de les raons per la qual, a diferència de les cèl·lules normals, les cèl·lules canceroses continuen dividint-se sense parar.

A més, les cèl·lules canceroses poden ignorar senyals que normalment diuen que les cèl·lules deixen de dividir o que comencen un procés conegut com a mort cel·lular programada o apoptosi que el cos utilitza per desfer-se de cèl·lules innecessàries.

Les cèl·lules canceroses poden influir en les cèl·lules normals, les molècules i els vasos sanguinis que envolten i alimenten un tumor ―una zona coneguda com a microambient―. Per exemple, les cèl·lules canceroses poden induir les cèl·lules normals properes a formar vasos sanguinis que subministren tumors amb oxigen i nutrients, necessaris pel seu creixement. Aquests vasos sanguinis també eliminen els residus de tumors.

Les cèl·lules del cànce, sovint, també poden evadir el sistema immunològic: una xarxa d’òrgans, teixits i cèl·lules especialitzades que protegeixen el cos contra infeccions i altres afeccions. Encara que el sistema immunitari elimina normalment cèl·lules danyades o anormals del cos, algunes cèl·lules canceroses poden “ocultar-se” del sistema immunitari.

Els tumors també poden utilitzar el sistema immunitari per mantenir-se viu i créixer. Per exemple, amb l’ajuda de certes cèl·lules del sistema immunitari, que normalment impedeixen una resposta immunitaria fora de control, les cèl·lules canceroses poden realment impedir que el sistema immunitari les destrueixi.

Com sorgeix el càncer

El càncer és una malaltia genètica, és a dir, que provoca canvis en gens que controlen la forma en què funcionen les cèl·lules, especialment com creixen i es divideixen.

Els canvis genètics que causen càncer poden heredar-se dels nostres pares. També poden sorgir durant la vida d’una persona com a resultat d’errors que es produeixen a mesura que es divideixen les cèl·lules o a causa del dany causat per determinades exposicions ambientals. Les exposicions ambientals que causen càncer inclouen substàncies, com ara els productes químics del fum del tabac i la radiació, o els raigs ultraviolats del sol.

El càncer de cadascú té una combinació única de canvis genètics. A mesura que el càncer segueix creixent, es produiran canvis addicionals. Fins i tot dins del mateix tumor, diferents cèl·lules poden tenir diferents canvis genètics.

En general, les cèl·lules canceroses tenen més canvis genètics, com ara mutacions en l’ADN, que les cèl·lules normals. Alguns d’aquests canvis no tenen res a veure amb el càncer; poden ser el resultat del càncer, en lloc de la seva causa.

Els conductors del càncer

Els canvis genètics que contribueixen al càncer tendeixen a afectar tres tipus principals de gens: proto-oncògens, gens supressors de tumors i gens de reparació d’ADN. Aquests canvis es denominen de vegades “conductors” del càncer.

Els proto-oncògenes estan implicats en el creixement i divisió cel·lular normal. Tanmateix, quan aquests gens s’alteren de certa manera o són més actius del normal, poden esdevenir gens causants del càncer (o oncògens), permetent que les cèl·lules creixin i sobrevisquin quan no deurien de fer-ho.

Els gens supressors de tumors també participen en el control del creixement i divisió cel·lular. Les cèl·lules amb certes alteracions en els gens supressors de tumors poden dividir-se de manera incontrolada.

Els gens de reparació d’ADN estan implicats en la fixació de l’ADN danyat. Les cèl·lules amb mutacions en aquests gens tendeixen a desenvolupar mutacions addicionals en altres gens. Juntes, aquestes mutacions poden fer que les cèl·lules es tornin canceroses.

A mesura que els científics han après més sobre els canvis moleculars que condueixen al càncer, han trobat que certes mutacions solen ocórrer en molts tipus de càncer. A causa d’això, els càncers a vegades es caracteritzen pels tipus d’alteracions genètiques que es creu que els condueixen, no només per on es desenvolupen en el cos ni per com les cèl·lules canceroses es veuen sota el microscopi.

Quan el càncer es dissemina

Un càncer que s’ha estès des del lloc on es va iniciar a un altre lloc del cos es denomina càncer metastàtic. El procés pel qual les cèl·lules canceroses es propaguen a altres parts del cos s’anomena metàstasi.

El càncer de metàstasi té el mateix nom i el mateix tipus de cèl·lules canceroses que el càncer original o primari. Per exemple, el càncer de mama que s’estén i forma un tumor metastàtic en el pulmó és el càncer de mama metastàtic, no el càncer de pulmó.

Sota un microscopi, les cèl·lules metastàtiques del càncer generalment es veuen igual que les cèl·lules del càncer original. A més, les cèl·lules metastàtiques i les cèl·lules del càncer original solen tenir algunes característiques moleculars comunes, com ara la presència de canvis cromosòmics específics.

El tractament pot ajudar a allargar la vida d’algunes persones amb càncer metastàtic. En general, però, l’objectiu principal dels tractaments per al càncer metastàtic és controlar el creixement del càncer o alleujar els símptomes causats per ella. Els tumors metastàtics poden causar greus danys a la forma en què funciona el cos, i la majoria de les persones que moren de càncer moren de malaltia metastàtica.